28/5/09

El Grup Ecologista Quercus denuncia públicament les irregularitats comeses amb la font de can Tries

M'ha arribat aquest missatge:

Gavà, 26 de maig de 2009

El Grup Ecologista Quercus denuncia públicament les irregularitats comeses amb la font de can Tries:

La «font que no treu aigua», segons els tècnics metropolitans, omple una garrafa de 25 litres cada 7 segons. A més del raig que surt per la font, que va directe al mar, la mina de can Tries envia part del cabaldirectament a la claveguera.
Arran de la denúncia del Grup Ecologista Quercus feta pública ara fa un any, els tècnics metropolitans que controlaven l’execució de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç van veure’s obligats a fer restaurar la Font de Can Tries, tal i com els indicava el projecte original. La font s’alimenta de l’antiga mina d’aigua de can Tries (una construcció hidràulica del segle XIX), que va ser destruïda en la seva part inferior en fer les obres de buidat de la bassa.

L’arranjament de la font, però, no és satisfactori ja que, malgrat que s’ha recuperat un punt per on l’aigua pot brollar a l’exterior, l’aigua no s’aprofita, i raja directament al calaix de ciment de la riera canalitzada. El cabal actual de la font és d’uns 309.000 litres al dia, uns 13 metres cúbics per hora, tot i que els tècnics metropolitans havien afirmat que «la font no tenia aigua». A més, l’aigua que brolla és només una part del cabal d’aigua que encara transporta l’antiga mina. La resta, que no surt a l’exterior, s’ha canalitzat directament cap a la claveguera, amb un cabal que no s’ha pogut mesurar. La mina, en el seu recorregut, va per sobre del nivell de la riera. Això va comportar molèsties en el moment de la realització de les obres de la bassa, ja que l’aigua que portava la mina destruïda s’escampava arreu i enfangava la bassa. Davant d’això no se’ls va acudir cap altra «solució» que connectar la mina al clavegueram.

D’altra banda, la font s’ha restaurat en un indret poc accessible per als veïns del barri de can Tries, que antigament n’aprofitaven l’aigua. L’arranjament de la font es va fer de qualsevol manera, per salvar les aparences i evitar crítiques ciutadanes durant la passada sequera, però el resultat no és acceptable, ja que l’aigua, d’una o altra manera, s’acaba perdent. La ubicació que es va escollir per a la nova font restaurada (l’antiga era en un indret destruït per les obres) no
era l’apropiada. L’aixeta és massa petita i està feta malbé, cosa que obliga l’aigua a cercar una sortida directa, com un forat a 2 metres per sobre i una esquerda a mà dreta. L’aigua travessa després el calaix de formigó de la riera per tres foradets, i penetra al curs de la riera de Sant Llorenç, que desguassa a mar després de connectar amb la riera de Sant Climent.

Quercus denuncia la mala política hídrica metropolitana, lamenta els mals acabats de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç i, especialment, la pèrdua de l’aigua de la mina, que es deixa anar fins a mar o es barreja directament amb les aigües fecals de les clavegueres. Aquesta aigua, d’una excel·lent qualitat, podria estar alimentant l’aqüífer en una bassa viva o fins i tot es podria utilitzar per a aigua de boca tal com s’havia fet dècades enrere.

L’aigua brolla directament de la paret, mentre que l’aixeta instal·lada en les obres de reconstrucció, en un nivell molt baix, ja s’ha malmès X litres diaris 309.000 litres diaris. L’aigua que brolla per la font, filtra i penetra a la llera de la riera de Sant Llorenç per tres foradets de desguàs oberts al calaix de formigó. Poc després, la riera entra en un tram cobert i travessa els nuclis urbans de Gavà i Viladecans fins a l’altra banda de l’empresa Roca. D’allà enllaça amb la riera de Sant Climent mitjançant una connexió paral·lela a la via de tren.

21/5/09

IDENTIFICADES PROP DE 250 ESPÈCIES DE FAUNA I FLORA EN UN ESPAI AMENAÇAT PEL PLA DE PONENT DE GAVÀ

M'ha arribat aquest missatge:

El Testing de biodiversitat dut a terme per Biodiversidad Virtual i organitzat pel Grup Ecologista Les Agulles – Ecologistes en Acció del Baix Llobregat el passat mes d’abril a la zona amenaçada pel projecte urbanístic del Pla de Ponent entre Gavà i Castelldefels, va aconseguir identificar prop de 250 espècies de flora i fauna, algunes d’elles rares i interessants.

L’activitat reivindicativa va comptar amb la participació de 20 fotògrafs de natura, professionals i aficionats, sota la coordinació del projecte Biodiversidad Virtual, i va aconseguir fotografiar i identificar 12 espècies d’aràcnids, 18 de coleòpters, 21 de dípters, 45 de plantes superiors, fins a 20 líquens o 30 espècies d’ocells. La xifra total encara està pendent de tancar atès que les espècies més rares encara no s’han identificat amb prou seguretat com per a incorporar-les a la llista.

Es poden veure les fotografies als següents enllaços:

Insectes: http://www.insectar/

Plantes: http://www.herbariu/

Fongs i líquens: http://www.biodiver/

A la vista dels excel·lents resultats, obtinguts en un temps rècord de tan sols dues hores, el Grup Ecologista Les Agulles vol destacar, una vegada més, l’enorme pèrdua que significaria la construcció del Pla de Ponent per al patrimoni natural català, per a la seva biodiversitat i per a la connectivitat ecològica entre el Garraf i el Delta del Llobregat. Cal recordar que l’Ajuntament de Gavà intenta, des de fa anys, tirar endavant les intencions de l’empresa constructora Vèrtix per a construir 5.000 pisos en uns terrenys agrícoles i forestals ubicats entre Gavà i Castelldefels, a la darrera zona lliure i verda que queda en el continu urbà que uneix les costes del Garraf (Castelldefels) fins al Maresme (Montgat).

Les Agulles, a l’igual que bona part de la societat civil de Gavà que porta 20 anys lluitant contra aquest projecte destructor del territori, creu que l’Ajuntament hauria d’abandonar definitivament aquest projecte faraònic que només respon a uns interessos privats i especulatius. No només és un contrasentit que en uns anys en què és sobradament conegut que hi ha una borsa de més d’un milió d’habitatges buits a l’Estat Espanyol, alguna administració com la de Gavà insisteixi obsessivament en urbanitzar nous barris destruint milers de metres quadrats de boscos (100.000 segons el projecte del Pla de Ponent). A més, resulta que hi ha hagut durant dues dècades una mostra clara i contínua de l’oposició de la majoria de la població de la ciutat al projecte, i a més les conseqüències de la seva hipotètica construcció (saturació dels serveis, col·lapse encara més gran de les autopistes, etc.) provocarien més malestar social sense cap mena de dubtes.

2/5/09

SORPRESA: ¡YA HAY CINE EN GAVÀ!

El otro día alguien me dijo: "No entiendo cómo es posible que en un Ayuntamiento democrático como es el de Gavà se mantengan en sus cargos de responsabilidad a personas poco dialogantes, cerradas en sus decisiones..." Yo añadiría a ese comentario: Y con unos criterios sobre lo que se debe o no comunicar a la población que nos deja sin la posibilidad de participar en la vida activa de nuestra ciudad.

Por poner un ejemplo, lo que ha ocurrido con el cine. ¿Entederán esa o esas personas encerradas en sus despachos que el cine es para las personas mucho más que una empresa? ¿No podían comunicarnos a través de ese periódico tan poco informativo y tan poco participativo como es el Bruguers lo que se estaba proyectando acerca de "nuestro" cine?

En todo caso, ¡ya tenemos cine!

CONCURS MENJARS I POSTRES VEGETARIANS A GAVÀ

M'ha arrivat aquest missatge que os passo: "Aquí us deixem les bases del concurs del divendres 11 d'agost i 25 d'agost. ...