El Grup Ecologista Quercus denuncia públicament les irregularitats comeses amb la font de can Tries

M'ha arribat aquest missatge:

Gavà, 26 de maig de 2009

El Grup Ecologista Quercus denuncia públicament les irregularitats comeses amb la font de can Tries:

La «font que no treu aigua», segons els tècnics metropolitans, omple una garrafa de 25 litres cada 7 segons. A més del raig que surt per la font, que va directe al mar, la mina de can Tries envia part del cabaldirectament a la claveguera.
Arran de la denúncia del Grup Ecologista Quercus feta pública ara fa un any, els tècnics metropolitans que controlaven l’execució de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç van veure’s obligats a fer restaurar la Font de Can Tries, tal i com els indicava el projecte original. La font s’alimenta de l’antiga mina d’aigua de can Tries (una construcció hidràulica del segle XIX), que va ser destruïda en la seva part inferior en fer les obres de buidat de la bassa.

L’arranjament de la font, però, no és satisfactori ja que, malgrat que s’ha recuperat un punt per on l’aigua pot brollar a l’exterior, l’aigua no s’aprofita, i raja directament al calaix de ciment de la riera canalitzada. El cabal actual de la font és d’uns 309.000 litres al dia, uns 13 metres cúbics per hora, tot i que els tècnics metropolitans havien afirmat que «la font no tenia aigua». A més, l’aigua que brolla és només una part del cabal d’aigua que encara transporta l’antiga mina. La resta, que no surt a l’exterior, s’ha canalitzat directament cap a la claveguera, amb un cabal que no s’ha pogut mesurar. La mina, en el seu recorregut, va per sobre del nivell de la riera. Això va comportar molèsties en el moment de la realització de les obres de la bassa, ja que l’aigua que portava la mina destruïda s’escampava arreu i enfangava la bassa. Davant d’això no se’ls va acudir cap altra «solució» que connectar la mina al clavegueram.

D’altra banda, la font s’ha restaurat en un indret poc accessible per als veïns del barri de can Tries, que antigament n’aprofitaven l’aigua. L’arranjament de la font es va fer de qualsevol manera, per salvar les aparences i evitar crítiques ciutadanes durant la passada sequera, però el resultat no és acceptable, ja que l’aigua, d’una o altra manera, s’acaba perdent. La ubicació que es va escollir per a la nova font restaurada (l’antiga era en un indret destruït per les obres) no
era l’apropiada. L’aixeta és massa petita i està feta malbé, cosa que obliga l’aigua a cercar una sortida directa, com un forat a 2 metres per sobre i una esquerda a mà dreta. L’aigua travessa després el calaix de formigó de la riera per tres foradets, i penetra al curs de la riera de Sant Llorenç, que desguassa a mar després de connectar amb la riera de Sant Climent.

Quercus denuncia la mala política hídrica metropolitana, lamenta els mals acabats de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç i, especialment, la pèrdua de l’aigua de la mina, que es deixa anar fins a mar o es barreja directament amb les aigües fecals de les clavegueres. Aquesta aigua, d’una excel·lent qualitat, podria estar alimentant l’aqüífer en una bassa viva o fins i tot es podria utilitzar per a aigua de boca tal com s’havia fet dècades enrere.

L’aigua brolla directament de la paret, mentre que l’aixeta instal·lada en les obres de reconstrucció, en un nivell molt baix, ja s’ha malmès X litres diaris 309.000 litres diaris. L’aigua que brolla per la font, filtra i penetra a la llera de la riera de Sant Llorenç per tres foradets de desguàs oberts al calaix de formigó. Poc després, la riera entra en un tram cobert i travessa els nuclis urbans de Gavà i Viladecans fins a l’altra banda de l’empresa Roca. D’allà enllaça amb la riera de Sant Climent mitjançant una connexió paral·lela a la via de tren.