Interessantíssim article de Albert Ollés, sobre la cobdícia que provoca un espai tan preciós a la vora de Barcelona: : http://aturemeurovegas.wordpress.com/2012/07/11/un-delta-anomenat-desig/
".... els alcaldes-arquitectes no han après la lliçó i al Baix Llobregat n’hi ha un grup, tots ells del PSC, que no han renunciat a aquesta fòrmula amb l’esperança que el vent torni a girar al seu favor. La venda massiva de sòl públic i privat durant els anys de la bombolla ha deixat pocs espais verges d’interès a l’àrea metropolitana de Barcelona i un d’ells, el més desitjat per la seva ubicació estratègica, és el Delta del Llobregat. Ja fa temps que els regidors, de la maneta de CiU i el seu lobby empresarial, assetgen directament i indirecta els pagesos del Parc Agrari i tota la zona protegida. Una situació que la quimera d’Eurovegas ha reactivat amb força, abonada per la crisi econòmica i l’actual mapa polític català, amb un PSC més debilitat que mai.
".... els alcaldes-arquitectes no han après la lliçó i al Baix Llobregat n’hi ha un grup, tots ells del PSC, que no han renunciat a aquesta fòrmula amb l’esperança que el vent torni a girar al seu favor. La venda massiva de sòl públic i privat durant els anys de la bombolla ha deixat pocs espais verges d’interès a l’àrea metropolitana de Barcelona i un d’ells, el més desitjat per la seva ubicació estratègica, és el Delta del Llobregat. Ja fa temps que els regidors, de la maneta de CiU i el seu lobby empresarial, assetgen directament i indirecta els pagesos del Parc Agrari i tota la zona protegida. Una situació que la quimera d’Eurovegas ha reactivat amb força, abonada per la crisi econòmica i l’actual mapa polític català, amb un PSC més debilitat que mai.
Tot plegat explica el silenci i l’ambigüitat envers el projecte expressada fins ara per la direcció del PSC i els seus alcaldes implicats (Cornellà de Llobregat, Sant Boi, Gavà i Viladecans) i les votacions contràries d’aquests al Parlament i als plenaris municipals davant les proposicions de condemna impulsades per ICV-EUiA. I també contra la d’ampliació de la Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) del Delta del Llobregat, presentada per ERC el 31 de maig a la Cambra catalana....
“EL HAMBRE Y LAS GANAS DE COMER”
Els pagesos afectats opinen que, com diu la dita castellana, s’han ajuntat “el hambre y las ganas de comer”. Per una banda, els interessos especuladors a la zona de la burgesia barcelonina vinculada a CiU, que ja venen de lluny. Una actitud que Manuel Vázquez Montalbán va retratar el 1991 al seu llibre Barcelona, ¿cap a on vas?: “És curiós i tràgic que la matèria primera fonamental per a la burgesia de Barcelona hagi estat sempre el sòl. Se l’han venut, revenut, especulant…”. I per l’altra, els alcaldes-arquitectes del PSC, a la recerca d’ingressos econòmics per als seus asfixiats ajuntaments que, alhora, els hi permetin mantenir la poltrona.
Davant d’aquest escenari, el pitjor per al futur del Delta del Llobregat és que l’ofensiva va més enllà d’Eurovegas. Si el grup promotor -que ja va fer un primer intent en temps del govern tripartit de la Generalitat- decideix instal·lar-se a Catalunya, la sociovergència tindrà la coartada perfecta per expropiar d’un cop les 800 hectàrees del Delta que han ofert a Sheldon Adelson. I a més, a preus molt per sota dels del mercat. El passat 25 de juny, el portaveu del govern de la Generalitat, Francesc Homs, va avançar que estudien aprovar una “llei especial” com la que es va fer servir a Port Aventura per facilitar expropiacions forçoses a baix cost. Encara que no es faci el pla sencer i aquest quedi reduït per problemes de finançament a la primera fase (quatre hotels i dos casinos), ja ha transcendit que Adelson vol comprar igualment les 800 hectàrees.
Aquesta primera fase es podria ubicar als terrenys més allunyats del mar, entre Cornellà i el Prat de Llobregat, a un sector anomenat Salines-Serrallo (qualificat com a sòl urbanitzable no programat) que Montilla havia reservat en la seva etapa com a president de la Generalitat per fer-hi un Àrea Residencial Estratègica (ARE) a on s’havien de construir 2.500 habitatges. El projecte, ubicat molt a prop de l’estadi del RCD Espanyol, va quedar aturat pel big bang de la bombolla immobiliària però els terrenys podrien tornar a guanyar valor ara, amb les corresponents plus vàlues per l’ajuntament que presideix Balmón. Tot i que aquesta zona no forma part del Parc Agrari, els pagesos alerten que, per la seva proximitat, la primera fase serviria per obrir el meló envers la posterior colonització de la zona protegida...."