Vaig sentir vergonya aliena, mentre pensava si tenim el que ens mereixem. Mirava a la tele gent de Gavà esperant al jugador a la seva comparexença als jutjats del nostre poble. Semblava que era allí per una heroicitat, de tal forma el vitorejaven els gavanencs que l'esperaven. "Perquè és el millor jugador del món", justificava una dona. Ni una pitada, ni un crit d'amonestació per no haver declarat al nostre país uns diners que eren de tots i que estem parlant de milions d'euros.
Si tenim la màniga tan ampla per acceptar que el famosos, poderosos, llestos, etc. delinquin a costa nostra amb tanta alegria, com podem queixar-nos després de que no quedin diners per als que no som ni famosos, ni poderosos, ni llestos, etc. Quan ens fiquem en la pell d'ells i els defensem com si de nosaltres mateixos es tractés, estem crean un món no només injust, sino també patètic.
I a mí Messi em cau bé. No te res a veure.
Si tenim la màniga tan ampla per acceptar que el famosos, poderosos, llestos, etc. delinquin a costa nostra amb tanta alegria, com podem queixar-nos després de que no quedin diners per als que no som ni famosos, ni poderosos, ni llestos, etc. Quan ens fiquem en la pell d'ells i els defensem com si de nosaltres mateixos es tractés, estem crean un món no només injust, sino també patètic.
I a mí Messi em cau bé. No te res a veure.