Interessant article aparegut a Viladecans, punt de trobada, que podeu llegir senser aquí: http://puntviladecans.blogspot.com.es/2012/06/manuel-gonzalez-fernandez-dignitat_30.html?spref=fb
"A mitjans dels anys setanta, entre la vaga de 1971 i la de 1976, abandonat ja tot paternalisme, la Cia. Roca Radiadors es va treure de sobre la propietat de les vivendes del Poblat. Em sembla a mi que, de primeres, es desempallegava definitivament dels incompliments urbanístics, de segones, ensumant els naixents moviments de lluita reivindicativa veïnal, es lliurava de responsabilitats envers el manteniment dels blocs, i finalment gràcies a les vendes, obtenia un bon complement financer per a l’expansió compromesa amb l’Standar, de les factories de Sabadell, Alcalà d’Henares i Alcalà de Guadaira. La mitjana del preu de venda dels pisos, als seus propis obrers, fou de 150.000 ptes., molt per sota del preu de les vivendes semblants d’aquell entorn. El baix preu facilità la ràpida assumpció d’un acord, però és de saber que darrere la baratura hi va haver una topada entre els hereus de Roca, de manera que un d’ells batallà a la baixa en favor dels treballadors sota pena de malmetre l’operació...."
".... Lluitar dignament contra els propiciadors de misèria i servitud, en tinguis vint o en tinguis vuitanta d’anys. En això creu en Manolo González Fernández, aquest viladecanenc del Poblat Roca, nascut a Riotinto, que creu també que indignar-se és el pas previ a arremangar-se per la revolta, en l’esperança que els seus néts no hagin de passar les mateixes penúries."
"A mitjans dels anys setanta, entre la vaga de 1971 i la de 1976, abandonat ja tot paternalisme, la Cia. Roca Radiadors es va treure de sobre la propietat de les vivendes del Poblat. Em sembla a mi que, de primeres, es desempallegava definitivament dels incompliments urbanístics, de segones, ensumant els naixents moviments de lluita reivindicativa veïnal, es lliurava de responsabilitats envers el manteniment dels blocs, i finalment gràcies a les vendes, obtenia un bon complement financer per a l’expansió compromesa amb l’Standar, de les factories de Sabadell, Alcalà d’Henares i Alcalà de Guadaira. La mitjana del preu de venda dels pisos, als seus propis obrers, fou de 150.000 ptes., molt per sota del preu de les vivendes semblants d’aquell entorn. El baix preu facilità la ràpida assumpció d’un acord, però és de saber que darrere la baratura hi va haver una topada entre els hereus de Roca, de manera que un d’ells batallà a la baixa en favor dels treballadors sota pena de malmetre l’operació...."".... Lluitar dignament contra els propiciadors de misèria i servitud, en tinguis vint o en tinguis vuitanta d’anys. En això creu en Manolo González Fernández, aquest viladecanenc del Poblat Roca, nascut a Riotinto, que creu també que indignar-se és el pas previ a arremangar-se per la revolta, en l’esperança que els seus néts no hagin de passar les mateixes penúries."
Andreu Comellas