Vida, el títol de la cançó del Llach escollida per a un esdeveniment tan nostre ja, com és la Marató de Catalunya. En aquest cas cantat maravellosament per una veu dolça, vibrant, emocionada, la de Estrella Morente.
Als que hem viscut tants temps de paternalismes caritatius, de vegades ens costa distingir el que és senzillament solidaritat i germanor dels "tufillos" religiosos on es dona per sentat que hi ha (i ni es planteja que això ha de canviar) rics i pobres, siguin persones o països, i s'els ha d'ajudar per a conseguir ser una bona persona. A mí no m'es gens fàcil veure-ho clar, i només em deixo portar per la meva intuició, pels meus sentiments. Y he de dir que m'emociona tot el que es mou en aquest exercici solidari que es fa des de tant de temps ja. Y que hem sento orgullosa d'aquest país que va acollir als meus pares acabada la guerra i que va ser el primer que vaig veure en nèixer.
Tampoc és gens fàcil (posats a ser sincers) escollir el vaixell en el que volem participar d'aquest moment històric a Catalunya. Tinc el cap i la vista saturats de tertúlies i de tertulians. La meva ment s'esforça per fer-se una idea que conecti amb els meus valors, i també amb els meus sentiments. Intento esbrinar què s'amaga darrera paraules i o pactes, perquè tinc -crec- els ulls massa overts com per creure's tot allò que ens diuen. I em fa il.lusió una Catalunya independent, a pesar del que diguin gent que s'anomenen d'equerres. Potser perquè no m'agraden les coaccions, ni les amenaces, ni que em tractin com a un infant. Potser perquè em van fallar els que podien haver fet molt més quan eren al poder i no sols no s'empenedeixen de no haber-ho fet sino que ens volen fer creure que ells ho farien millor, com si no tinguessin o no tinguessim memòria. Però, malgrat tot, estic encantada de poder viure moments com aquests.
Bona Marató, bones festes i un esperançador 2014!!
Als que hem viscut tants temps de paternalismes caritatius, de vegades ens costa distingir el que és senzillament solidaritat i germanor dels "tufillos" religiosos on es dona per sentat que hi ha (i ni es planteja que això ha de canviar) rics i pobres, siguin persones o països, i s'els ha d'ajudar per a conseguir ser una bona persona. A mí no m'es gens fàcil veure-ho clar, i només em deixo portar per la meva intuició, pels meus sentiments. Y he de dir que m'emociona tot el que es mou en aquest exercici solidari que es fa des de tant de temps ja. Y que hem sento orgullosa d'aquest país que va acollir als meus pares acabada la guerra i que va ser el primer que vaig veure en nèixer.
Tampoc és gens fàcil (posats a ser sincers) escollir el vaixell en el que volem participar d'aquest moment històric a Catalunya. Tinc el cap i la vista saturats de tertúlies i de tertulians. La meva ment s'esforça per fer-se una idea que conecti amb els meus valors, i també amb els meus sentiments. Intento esbrinar què s'amaga darrera paraules i o pactes, perquè tinc -crec- els ulls massa overts com per creure's tot allò que ens diuen. I em fa il.lusió una Catalunya independent, a pesar del que diguin gent que s'anomenen d'equerres. Potser perquè no m'agraden les coaccions, ni les amenaces, ni que em tractin com a un infant. Potser perquè em van fallar els que podien haver fet molt més quan eren al poder i no sols no s'empenedeixen de no haber-ho fet sino que ens volen fer creure que ells ho farien millor, com si no tinguessin o no tinguessim memòria. Però, malgrat tot, estic encantada de poder viure moments com aquests.
Bona Marató, bones festes i un esperançador 2014!!